Search results for " diacrònic"
showing 9 items of 9 documents
From Adjectives to Quantifiers. Evidence from Old and Modern Catalan
2011
La història dels quantificadors indefinits de les llengües romàniques és la història del desenvolupament de nous trets distribucionals per un grup escollit d’adjectius llatins (Company 1991, 1997; Batllori 1998). Aquesta distribució serà responsable de la constitució posterior de la nova subclasse de determinants que anomenem quantificadors. Com s’explica a Zamparelli (2000), l’augment de la complexitat estructural del marge esquerre del SDet suposa l’especialització de paraules que pertanyien a antigues categories per aquestes noves posicions. És així com la posició de quantificador genera la categoria quantificador. Estem devant un procés de llarga durada amb conseqüències que encara són …
Els components de la passiva. Una perspectiva diacrònica
2016
Resum: En aquest article es defensa, a partir d’unes dades del català antic, que «passiva» és un terme paraigua sense capacitat explicativa i que no es pot parlar d’una construcció passiva, sinó de la interacció de fenòmens com l’aspecte verbal i la legitimació de l’argument intern, en definitiva, de les propietats de les diverses categories funcionals presents a l’estructura. La passiva és un epifenomen. Aquesta aproximació construccionista i estrictament composicional permet superar les clàssiques restriccions sobre les passives establertes en funció de la naturalesa lèxica del predicat. S’hi argumenta que les oracions anomenades passives perifràstiques de les llengües romàniques són orac…
Problemes d'intel·lecció en el "Curial e Güelfa". La traducció com a eina per a la millora del coneixement dels clàssics medievals
2011
En aquest treball fem palesa la utilitat dels contrastos traductològics com a eina fonamental en la interpretació del sentit o significat d’una obra i un lèxic allunyat cronològicament de l’actualitat, com és el cas del "Curial e Güelfa", ja que les perspectives diverses dels traductorsd’una mateixa obra literària, així com els estudis ben fonamentats sobre el text en qüestió, contribueixen de manera eficaç a la consecució de l’objectiu de tot traductor: trobar les millors solucions lèxiques a fi de poder transmetre de la manera més fidel possible la intencionalitat i el sentit d’una obra del passat.
El diccionari inèdit de C. M. G. en el panorama de la lexicografia catalana del segle XIX al País Valencià. Estudi lingüístic i edició
2015
El diccionari "Voces castellanas i su equivalència en valenciano. Voces valencianas i su equivalencia en castellano" (de l'any 1825 i d'autor desconegut, tot i que està signat amb les inicials C. M. G.) no havia merescut fins ara més atenció que aquella que es dedica a una obra manuscrita que gairebé tots els estudiosos de la lexicografia coneixen indirectament. Aquest diccionari s'emmotla en el panorama lexicogràfic valencià del segle XIX i és una de les poques obres d'aquest període i d'aquesta disciplina lingüística que fins ara romania inèdita. Com el seu títol indica, es tracta d'un diccionari bilingüe, que conté més de 2.500 veus en la primera part (castellà-valencià) i gairebé 2.700 …
La gramaticalització del futur i el condicional en català antic: el cas de les Vides de sants rosselloneses i els Furs de València
2021
El futur i el condicional de les llengües romàniques sorgeixen de la perífrasi llatina CANTĀRE HABEŌ mitjançant un procés de gramaticalització que passa per diferents estadis. En la llengua medieval, conviuen les formes sintètiques (el faré, faré-lo) i les formes analítiques (fer-lo he), que es distribueixen segons els diferents entorns sintàctics seguint la sintaxi medieval dels pronoms febles. En aquest estudi de corpus, s’extrauen mitjançant el CICA les dades de dues obres del segle XIII, un text religiós, les Vides de sants rosselloneses, i un text jurídic, els Furs de València, per tal de conèixer la sintaxi dels clítics medievals i d’observar el grau de gramaticalització que mostren l…
Bestiari Llatí Polisemàntic: un Estudi Motivacional
2015
La tesi és un estudi semàntic diacrònic dels cinquanta zoònims llatins més productius de significats figurats o metasèmies; alhora constitueix una anàlisi motivacional de la creació de lèxic nou en general, i zoonímic en particular. Es constata que els zoònims constitueixen segurament el camp semàntic de més capacitat per a un ús figurat metafòric o metonímic. S'analitzen, doncs, les 16 derives semàntiques dels zoònims llatins, que per ordre de major freqüència a menor freqüència són les següents: noms de persona (antropònims), noms de plantes o fruits (fitònims), noms de caràcter, especialment insults i termes afectuosos (etònims), noms de lloc (topònims), noms d'animals procedents de noms…
Diachrony and Neology: Semantic Change, Subjectivization and the Representation of Thinking. The Meaning of the Catalan Verb Esmar, from ‘Setting the…
2015
L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS). The study of neology is inextricably linked with the study of language change and, therefore, with diachrony. The aim of this paper is to describe the semant…
L'aportació dels romanistes suïssos, alemanys i austríacs als estudis d'història de la llengua catalana
2009
Aquest article presenta i comenta els principals treballs de romanistes suïssos, alemanys i austríacs sobre la història interna i externa del català, i tracta aspectes com ara les discussions sobre els orígens del català durant la primera meitat del segle XX arran de la teoria gal·loromànica de Meyer-Lübke; el canvi en la consciència lingüística en el pas del llatí al català; l’estudi del lèxic; el sistema pronominal, que ha estat analitzat sobretot per part dels generativistes; el perfet perifràstic, tema recurrent entre els romanistes alemanys; la sintaxi de la negació; els estudis sobre fonètica; el català de la Decadència; la història de l’ortografia catalana, etc. En general, hom pot a…
Subjectivació i inferència en l'evolució semàntica i en l'inici de la gramaticalització de "jaquir" (segles xi-xii))
2014
Estudiem en aquest article els primers passos en l’evolució semàntica i en la gramaticalització del verb "jaquir". Aquest germanisme pertany a un estrat lèxic del català que va començar a fer-se menys usual a la darreria del s. xv, desplaçat per altres sinònims, en aquest cas "lleixar-deixar". La recerca es fonamenta en un corpus de documentació en llatí i en català dels segles xi i xii. L’objectiu és descriure, en aquella primera documentació, la gènesi dels significats que ja apareixen ben establits durant el període literari. Seguim un enfocament metodològic d’orientació cognitivista (estudi de la subjectivació i de la inferència com a mecanismes del canvi semàntic) i donem un paper impo…